Resident abundant a la Hivernant a la zona de les obagues, amb grups de residents que hi nidifiquen aprofitant cabitats de picots o forats en les cases. Te un cant molt sonor amb molts canvis de melodia. Els hi agrada col·locarse a les capçades dels arbres més alts.

Un dels ocells més vistosos i colorits amb un apreciat cant, sol anar en bandades de dos o més, sobint amb gafarrons. El trobarem en habitats com zones de verdisa com jardins o vegetació de ribera.

Rapinyaire nocturna resident a la vall.la seva activitat es nocturna, caçant petits rosegadors.

El més colorit! estiuenc i nidificant a Catalunya, passa l´hivern a l’Africa i arriba a les nostres terres a finals d’abril per reproduïr-se, marxant novament a l’Africa a principis de setembre. en època de cria pot capturar unes 400 abelles diàries! d'aquí el seu nom.

La mallerenga carbonera és una de les espècies d'ocells insectívors que més ocupen les caixes-niu. De colors inconfusibles, té les parts superiors de tons verdosos, la panxa groga i el capell negre, amb la galta blanca. Destaca quan se la veu de cara la línia negra vertical que té a tota la panxa.

Descripción. Haz clic aquí para editar.

Planta de grans dimensions Es distribueix pel centre i S d'Europa, incloent-hi el centre, N i E de la Península Ibèrica. Creix a partir d'una soca més o menys llenyosa, amb unes tiges de 20-100 cm. Les fulles caulinars, trifoliades, tenen segments sencers, lanceolats, i un petit pecíol. A les obagues les podem trobar florides entre el més de Maig i Juny en les zones més obagues i humides del bosc

És sens dubte un dels lepidòpters més bells que poden trobar a la vall. Amb les seves ales esteses mesura de 8 a 9 cm; es tracta per tant també d'una de les papallones més grans d'Europa. S'alimenten de les fulles dels pins i sol tenir una activitat més aviat nocturna.

El marcòlic (Lilium martagon) és una planta d'elegància innata, especialment quan floreix als inicis de juliol. Del bulb basal surt una tija esvelta, de fins a un metre d'alçada, la tija acaba en un raïm enlairat i lax de flors grans, de 5 o 6 cm de diàmetre cadascuna, encarades avall per un peduncle corb. La distribució del marcòlic comprèn la part septentrional de la península Ibèrica i la major part d'Europa, coincidint amb l'àrea dels boscos caducifolis. Viu sobretot als estatges montà i sub

La prímula vera o Cucut (Primula veris) s'afanya a florir ben aviat, a començament de primavera, abans de quedar ombrejada sota les capçades renovades dels arbres. el seu habitat son les rouredes i altres boscs més o menys frescals i pastures ombrejades. La seva distribució es Lateeurosiberiana.

Es diu d’ella que és una planta anunciadora de la primavera, ja que la seva floració comença l'inici d'aquesta estació. El seu nom es deu a que la medicina antiga va trovar semblanza amb els seves fulles a les d’un fetge humà, per la qual cosa es va emprar en el tractament d’enfermetats hepàtiques.

Un ocell escàs en aquest espai, el trobareu sempre al territori que ressegueix el riu Corb o zones inundades amb basses adjacents.

Associades a rouredes submediterraneas i a les pinedes de pinassa i pi roig, floreix a finals de l'hivern. És una espècie endèmica de la península Ibèrica, restringida a l'àrea submediterrània de Catalunya i del País Valencià, amb algunes localitats a l'Aragó.

Aquesta planta hemiparasita és una de les principals raons de la singularitat del espai natural de les obagues. Aquest espai conformaria el límit septentrional climàtic de la planta. De petites dimensions i gran vistositat, va arribar a la última glaciació al quaternari, i es va quedar gracies a les favorables condicions que presenten els boscos de les Obagues del Corb.

Descripción. Haz clic aquí para editar.

Descripción. Haz clic aquí para editar.

Descripción. Haz clic aquí para editar.

El segell de Salomó (Polygonatum odoratum [= P.officinale]) és una herba molt bonica de la família liliàcies, pròpia dels racons frescals del bosc als estatges montà i subalpí, però que manté petites poblacions a les obagues, en concret a la rassa de Les Mates. És doncs una planta molt escassa i que mereix un especial respecte. El seu nom científic Polygonatum odoratum fa referència al perfum delicat de les flors.

Descripción. Haz clic aquí para editar.